RESTART

M'he cansat de drames, de veure-ho tot negre. M'he cansat dels somriures dels qui m'han fet tant de mal i pensar: "No els importe i mai ho he fet". No vull més això. Vull alçar-me cada matí i menjar-me el món. Vull ser feliç. Feliç amb mi mateixa, sense passat que m'acalle ni futur que m'atemoreixa. 

Vull mirar a la cara als qui m'han creat aquest malestar i fer-los veure que no em mereixen. Saps, he d'aprendre a estimar qui sóc i no a estimar a qui no em mereix. Potser tu, sí tu, eixa persona a la que li resonen aquestes paraules al cap ara mateix, t'hages sentit alguna vegada així. O potser no. Espere que no arribes a ser tan estúpid com jo. No et refies. No et refies d'allò idílic ni d'allò fosc. Perquè ni les coses no són ni tan bones ni tan dolentes. 

Vull ser el crit, el meu crit. La meva valentia que tinc amagada. I vull fer-me escoltar. Sempre hi haurà qui t'intente imposar el seu criteri, qui posarà als teus amics en la teva contra per sentir-se millor, però això sols denota la seva misèria. La tristesa que els menja per dins. Sols fa veure que l'egoisme no els porta enlloc, que per sentir-se bé han de culpabilitzar un altre de tots els seus mals. Però cal avançar. 

Hem de fer eixe pas endavant i evolucionar. Deixar enrere allò que ens menja per dins i veure com, l'odi està trencant aquesta societat. Hem de fer veure com estem per damunt de tot això. I fer veure que, qui no madura no avança. Que les mentides s'acaben destapant, i que invertir en pomes verdes mai ens donarà beneficis. 

M'he cansat de drames, de veure-ho tot negre. M'he cansat dels somriures dels qui m'han fet tant de mal i pensar: "No els importe i mai ho he fet". M'he cansat de farses i mentides, de vampirs que sols volen la meva sang. Així que, a partir d'ara vaig a ser feliç, feliç de veritat. Perquè les pomes verdes són àcides i no et fan ningun bé.