ÀNIMA DE PLÀSTIC

Hi ha vegades on el rancor no ens porta enlloc. Hi ha camins que mai hem de prendre. Hi ha situacions que ens trenquen i persones que ens decepcionen. Traició. Tristesa. Impotència. Estupidesa. Són sentiments clàssics a les situacions on no trobes el sentit a res. 

Hi ha vegades en que prens el camí correcte, però tens la sensació que no arribes enlloc. Saps que ha sigut la millor decisió que podries prendre, però res canvia. Saps que, les teves paraules semblaren plenar una ànima de plàstic. Una ànima que en un moment et feu la persona més feliç amb mentides i ninguna llibertat. I ara l'enyores. Enyores sentir aquella felicitat il·lusa, aquella seguretat i companyia que ja no trobes. Però saps que és el millor per a tu. Saps que les persones tòxiques s'han de mantindre ben lluny, però hi ha alguna cosa en tu que es nega a acceptar allò. Es nega a acceptar que estaves equivocada, que vas clavar la pota de la pitjor forma que podies, que la confiança dipositada sols fou utlitzada en la teva contra. 

Hi ha vegades que caus. Caus d'aquella teranyina on estaves presonera. Et treus les venes que et feien cega i veus que, aquell món que t'havien narrat, no és tal i com el veuen els teus ulls ara. I te'n adones que has estat enganyada. Has creat un personatge fet a imatge d'aquella aranya que teixia la seva tela sense importar-li el mal que et podria fer. Perquè és una aranya. I a les aranyes no els importa si la seva presa mor, sols els importa poder menjar-se-la.