TU

M'he despertat aquest matí i volia escriure't. Escriure una oda a la alegria o a la realitat. Escriure't tot això que deia mirant. Això que no sóc capaç de dir. 
M'he alçat aquest matí i volia veure't. Veure't somriure i sumergir-me en la teva profunda mirada. Alçar el vol i trobar-me amb el teu abraç. 
He baixat aquest matí i volia trobar-te. Trobar la teva figura asseguda al sofà, esperant que arribara. Esperant que algú apareguera. 
He fet el café aquest matí i he reviscut somriures. Reviscut moments de glòria. He enyorat els despertars i he sentit l'olor del café acabat de fer que tant em recorda a tu.
He obert l'armari aquest matí i no he trobat les teves camises. Camises blanques que em venien de vestit. Aquelles que em feien sentir arropada i protegida del no-res. Camises elegants que han viscut nits de bojeria. 
He obert el cotxe aquest matí i he trobat la teva olor, tant recent com el café d'aquest matí. Matins que compartíem al cotxe cap a la feina. Viatges plens de música i vida. 
He tornat de la feina aquesta vesprada i no estaves. Però m'ha resultat indiferent. Mai estaves. 
He fet el sopar aquesta nit. Sopar per a un. Un trist sopar entre unes tristes parets. Un sopar que abans compartia però ja no. La tristesa feta menjar, la vida feta un quadre. 
He tornat al llit aquesta nit. Però no t'he trobat. El fred m'invaeix i torne a tindre 5 anys. Torne a imaginar que viu un monstre baix el llit, eixe que quan no ho veja m'atacarà i no ho veuré vindre. No he trobat la teva companyia ni la teva escalfor. 
M'he despertat aquest matí i volia escriure't. Escriure tot allò que em faltà per dir. Tot allò del que ara m'arrepenteix. Tot allò que erem nosaltres. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada