N A T U R E

Maletes. Xiques. Somriures. Música. Pasqües. Comença l'aventura. Mai havia imaginat quines tantes coses podrien passar en uns simples quatre dies. Sols quatre dies on la vida m'ha regalat els millors moments i les millors persones. Cinc adolescents. Una casa. Una setmana i un poble. Montanejos. Vam començar un viatge amb les maletes al damunt. Potser si ens hagueren vist haurien dit que "ens baixàvem al moro". I sí, la vida ens suggereix experiències, moments únics que mai hauríem de desperdiciar. Perquè sols vivim una vegada i, qui ens diu què aquests moments els tornarem a viure?
Arribar per primera vegada a aquell poblet em va transmetre esperança i tranquilitat. Pau. Sabia que trobaria tot el que buscava: el temps que feia molt que no tenia. El silenci. Les hores mortes. El carrer. La natura. Les petites coses que tant plenen de felicitat. La vida en la seva màxima expressió.
La meva càmera viatjava constantment amb mi, qualsevol cosa estava filmada i reviure-la era cosa de donar-li al play. Potser siga una de les millors coses que podria haver fet: viatjar amb amigues. I és una de les que vull fer constantment. He de dir que ha sigut increíble i que tothom hauria de poder viure coses així.
Un dels meus somnis és viatjar per tot el món, viure a diferents cultures. Nutrir-me de totes aquestes vivències per ser millor i poder comparar les vides. Tinc sort. Molta sort. I mai diré que no. Perquè cada any vaig de viatge, i no em referisc a açò. Parle d'eixir a l'estranger i coneixer noves cultures. I per això remarque que, tinc molta sort. Molta gent no pot permetre's aquestos petits luxes que sé que els encantaria. Però em fa molta rabia saber que hi ha molta que sí. Molta que gent que pot viatjar i no ho fa per por o per poc interés. Però, com anem a superar aquesta por sense viure l'experiència? És una de les grans qüestions que tinc dins d'aquest injust món.
He de dir que ha sigut un plaer. Un plaer viure moments únics amb les meves companyes de vida. Un plaer haver desconnectat de la rutina. Un plaer haver pogut dedicar dia i nit al que més m'agrada: filmar i fotografiar. Un plaer, simplement. Així que, sols em quedar mostrar els moments que tant m'encantaria que tothom poguera viure. Perquè tot començà amb unes maletes, unes xiques i una idea.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada