VIDA

Hi ha un punt en la vida en que tot canvia. S'aturem. Mirem al nostre voltant. Recapacitem. Analitzem. I reprenem el camí. O simplement, canviem la direcció. Inclòs la destinació. Pot ser o no ser la confusió. La que ens duu a aquest estat de dubte, d'incertesa. I sí, ara ve la típica frase "i aquests canvis venen a l'adolescència", i comença un text sobre l'adolescència, la vida adolescent. Però no. No sóc simple, tampoc mai ho he sigut. 

Aquesta és una de les reflexions que m'ix. Així, simple. Sense més. Alguna cosa fàcil i profunda. El que un dia et ve i sols necessites un lloc on plasmar. 

He parat. Mirat al front. Observat amb la més profunda mirada. Analitzat com mai havia fet. I he decidit com vull viure. Qui ets? Sí tu, qui ets? Qui sóc jo? I nosaltres? Perquè tenim aquesta conversa? Qui sap. Això sols ho sabem tu i jo. 

Potser a l'adolescència canvies i totes aquestes coses, però no. Segurament vaig canviar més de professió quan era una xiqueta que ara. He volgut ser veterinària, mestra, arquitecta, perruquera... tantes coses. I ara? Ara que vull? Vull ser feliç. Feliç dignament. Sense passat amagat ni vida secreta. Vull alçar-me un dia. Mirar per la finestra i pensar: "Avui és el meu dia!". Desdejunar un suc de taronja natural i unes torrades amb tomaca i formatge fresc. Encara que la nit anterior haja sigut la pitjor que haja viscut. 

I sí, pareix la vida perfecta. O potser aquesta es la meva impressió. Inclòs pareix el principi d'alguna d'aquestes pel·lícules amb happy ending de Hollywood. O la frase que trobem a les tasses aquestes de Mr. Wonderfull, aquestes motivadores que tant cares són. Però és una vida tranquila, com totes haurien de ser. Però no. La vida no és així, o potser sols la de certa gent. 

He decidit que després de molts anys d'incertesa ja l'he resolta. Pense que la professió a la que aspirem són els mitjans, però que gràcies a aquests aconseguim la nostra meta, el nostre fi. I al igual que somnie amb ser feliç també ho faig amb voler arribar al cim de la meva muntanya professional. Encara que potser siga la persona més important al meu sector, però siga la més infeliç. Qui sap? Ho saps tu? Jo crec que no ho sé. Encara que tot és relatiu. I potser arribe de nou eixe dia en que m'ature, mire al meu voltant i em replantege la meva existència.

3 comentaris:

  1. Què important és parar-se a pensar, agafar aire, respirar, i vore cap a quina direcció volem caminar. I què important és, també, començar a caminar, tenir metes i estar decidits/es a acomplir-les. O com diria algù que jo em sé, iniciar el viatge a Ítaca. Enhorabona, llegir-te és un raig esperançador.

    ResponElimina
  2. Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
    has de pregar que el camí sigui llarg,
    ple d’aventures, ple de coneixences.
    Has de pregar que el camí sigui llarg,
    que siguin moltes les matinades
    que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
    i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
    Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca.
    Has d’arribar-hi, és el teu destí,
    però no forcis gens la travessia.
    És preferible que duri molts anys,
    que siguis vell quan fondegis l’illa,
    ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
    sense esperar que et doni més riqueses.
    Ítaca t’ha donat el bell viatge,
    sense ella no hauries sortit.
    I si la trobes pobra, no és que Ítaca
    t’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet,
    sabràs el que volen dir les Ítaques.

    II

    Més lluny, heu d’anar més lluny
    dels arbres caiguts que ara us empresonen,
    i quan els haureu guanyat
    tingueu ben present no aturar-vos.
    Més lluny, sempre aneu més lluny,
    més lluny de l’avui que ara us encadena.
    I quan sereu deslliurats
    torneu a començar els nous passos.
    Més lluny, sempre molt més lluny,
    més lluny del demà que ara ja s’acosta.
    I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

    III

    Bon viatge per als guerrers
    que al seu poble són fidels,
    afavoreixi el Déu dels vents
    el velam del seu vaixell,
    i malgrat llur vell combat
    tinguin plaer dels cossos més amants.
    Omplin xarxes de volguts estels
    plens de ventures, plens de coneixences.
    Bon viatge per als guerrers
    si al seu poble són fidels,
    el velam del seu vaixell
    afavoreixi el Déu dels vents,
    i malgrat llur vell combat
    l’amor ompli el seu cos generós,
    trobin els camins dels vells anhels,
    plens de ventures, plens de coneixences.

    –Konstantinos Kavafis (versió de Lluís Llach)

    ResponElimina
  3. Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
    has de pregar que el camí sigui llarg,
    ple d’aventures, ple de coneixences.
    Has de pregar que el camí sigui llarg,
    que siguin moltes les matinades
    que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
    i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
    Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca.
    Has d’arribar-hi, és el teu destí,
    però no forcis gens la travessia.
    És preferible que duri molts anys,
    que siguis vell quan fondegis l’illa,
    ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
    sense esperar que et doni més riqueses.
    Ítaca t’ha donat el bell viatge,
    sense ella no hauries sortit.
    I si la trobes pobra, no és que Ítaca
    t’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet,
    sabràs el que volen dir les Ítaques.

    II

    Més lluny, heu d’anar més lluny
    dels arbres caiguts que ara us empresonen,
    i quan els haureu guanyat
    tingueu ben present no aturar-vos.
    Més lluny, sempre aneu més lluny,
    més lluny de l’avui que ara us encadena.
    I quan sereu deslliurats
    torneu a començar els nous passos.
    Més lluny, sempre molt més lluny,
    més lluny del demà que ara ja s’acosta.
    I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

    III

    Bon viatge per als guerrers
    que al seu poble són fidels,
    afavoreixi el Déu dels vents
    el velam del seu vaixell,
    i malgrat llur vell combat
    tinguin plaer dels cossos més amants.
    Omplin xarxes de volguts estels
    plens de ventures, plens de coneixences.
    Bon viatge per als guerrers
    si al seu poble són fidels,
    el velam del seu vaixell
    afavoreixi el Déu dels vents,
    i malgrat llur vell combat
    l’amor ompli el seu cos generós,
    trobin els camins dels vells anhels,
    plens de ventures, plens de coneixences.

    –Konstantinos Kavafis (versió de Lluís Llach)

    ResponElimina